INTRODUCCIÓ ALS PARCS NATURALS DEL GARRAF, OLÈRDOLA I FOIX
Catalonia Adventures us facilita una introducció als parcs naturals del Garraf, Olèrdola i Foix on trobareu una mica d’informació de les comarques, municipis que el conformen, un breu resum de l’historia i de la petjada del home.
El massís de Garraf, Olèrdola i Foix, és un espai d’especial interès tant pel seu entorn, molt proper a Barcelona i a les ciutats i viles que l’envolten.
El conformen 5 comarques: Barcelonès, Baix Llobregat, Garraf, Alt Penedès i Baix Penedès.
14 municipis: Castelldefels, Gavà, Begues, Olesa de Bonesvalls, Avinyonet del Penedès, Olivella, Sant Pere de Ribes, Sitges, Vilanova i la Geltrú, Olèrdola, Canyelles, Cubelles, Santa Margarida i els Monjos, Castellet i la Gornal.
I molts pobles en la seva zona d’influencia i dins el mateix parc, que ens ajudaran a entrar al mateix.
Forma part de la serralada litoral. Constitueix una àrea de forma triangular entre el riu Llobregat, la depressió del Penedès i la mar Mediterrània. Està constituït per un conjunt de muntanyes baixes amb una altura màxima de 593 metres sobre el nivell del mar (Pic de la Morella, al Terme Municipal de Gavà). El massís perd alçaria cap a ponent on es fon en el mar a El Vendrell.
Un espai molt especial per la seva gran riquesa: geològica, paisatgística, biològica (fauna, flora), cultura, tradicions, economia, llegendes,…
UN BREU REPÀS PER LA SEVA HISTÒRIA
Malgrat la sensació de ser un espai feréstec i despoblat, el massís a estat aprofitat de manera molt diversa per l’home.
Es pensa que els primers pobladors van ser els Ibers (mitjans segle V abans de crist).
3400 aC. Es troben mostres de l‟explotació de les mines de Can Tintorer a Gavà, es troba la Variscita un fosfat d’alumini de color verd, utilitzada per fer collarets. També altres minerals com el ferro, la pedra calcàrea, la calç el gres i finalment el ciment.
3800 aC es documenten els primers conreus de blat, espetlla i ordi, comença la degradació del bosc per les pràctiques agrícoles.
En el segle I abans de crist els romans ocupen Olèrdola.
Començen els conreus d’ordi moderns i la vinya, essent aquest dominant actualment. Degut a la demanda del vi a roma.
A partir del 975 s’esmenten els diferents castells de la zona Castell d’Eramprunyà, construïts com a sistemes defensius dels àrabs i sedes de control polític, econòmic i militar entre les zones del Garraf i el Llobregat. Entre d’altres (929 Castell d’Olèrdola, 975 castell d’eramprunyà, 977 castell de castellet, 990 Castell de Ribes, 992 Castell d’Olivella, 1041 Castell de Cubelles, 1057 Torre o Castell de de Miralpeix (Sitges), Al segle XV s’esmenta el Castell de Canyelles)
1878 Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú a Barcelona
1885 Palau Novella
1890 La fil·loxera arriba a Catalunya
1897 Inici de l‟Espeleologia a Catalunya amb Mossèn Font i Segué despenjant-se a l‟avenc de Can Sadurní.
1910 Pantà de Foix
1974 Abocador de la vall de Joan.
INICI DE LA CREACIÓ DEL PARC NATURAL
1986 Pla especial de protecció del Parc del Garraf.
És a partir d’aquest moment que comença a haver una preocupació social per mantenir els patrimonis naturals i culturals que porten a les administracions a treballar en la conservació de l’espai, potenciant els Parcs del Garraf, Olèrdola i Foix.
L’ACTIVITAT HUMANA ALS PARCS DEL GARRAF, OLÈRDOLA I FOIX
L’activitat humana no ha estat fàcil en el massís del Garraf. L’aridesa del terreny i l’aigua no han facilitat el conreu i desenvolupament agrícola.
Potser la ramaderia de l’ovella i la cabra ha estat més adient.
Va haver un gran desenvolupament de l’indústria de la calç. Podem trobar un elevat nombre de forns de calç en els parcs.
Una imatge molt típica dels parcs es la cabana de pedra seca, construccions situades estratègicament que permetien als pagesos, pastors o treballadors de la zona, guardar les eines i resguardar-se de la calor, pluja o fred.
Actualment hi ha diverses canteres i fabriques de ciment a la zona.
L’abocador del Garraf, va iniciar-se al 1974 i es va tancar al 2006, acumulant 27 milions de tones. Ja clausurat, les administracions s’han compromès a convertir-lo en un espai natural.
És un espai vorejat de nuclis urbans, infraestructures i espais industrials de l’àrea de Barcelona, la qual cosa a propiciat una degradació (abocador, canteres, cimenteres, camps de tir, ports marítims, robatoris de patrimoni e incendis d’origen humà) que l’administració del parc compta a reconduir amb un equilibri entre l’home i la natura.
FISONOMIA DELS PARCS
GEOLOGIA
L’aspecte físic del parc es molt variable degut als diferents entorns que el rodegen, des dels esquists i pissarres del Garraf negre, els gresos i conglomerats del escarpat Garraf vermell a la zona entre Begues i Gavà, la pedra calcària del Garraf blanc que ocupa la major part del massís, des de la morella fins al Parc del Foix, els espais costaners amb els penya-segats del Parc del Garraf i les plàcides platges de Sitges, Vilanova i Cubelles. Les valls i cims del Parc d’Olèrdola i el Parc del Foix on predomina el pantà i el riu Foix.
VEGETACIÓ
Els factors mes determinants per la vegetació es l’aigua i el tipus de sol. El relatiu a l’aigua, es pot pensar que plou poc en aquesta zona, no es del tot cert. En la zona del Garraf, quan plou, molt sovint es de forma torrencial i l’aigua es filtra fàcilment per les fissures, de manera que les plantes no poden aprofitar les aigües suficientment, i sumat a les altes temperatures estivals, fa que la vegetació sigui peculiar composada bàsicament de vegetació mediterrània meridional, composada per matollar d’un a 3 metres d’alçada. Garric, Llentiscle, Càrritx, Margalló entre d’altres.
En les zones d’interior trobarem alzinars i boscos de pi blanc.
En els fondos de vall podem trobar vegetació d’alzinar, boix, marfull, lligabosc, entre altres.
